Buscar
jueves, 28 de marzo de 2024 09:57h.

Síria: Nova Dècada, Nova Presidència, Renovació, Memòries i cròniques dels primers 2000s (I) Sobirania Alimentaria - per Tamer Sarkis Fernández

FRASE TAMER

Síria: Nova Dècada, Nova Presidència, Renovació, Memòries i cròniques dels primers 2000s (I) Sobirania Alimentaria - per Tamer Sarkis Fernández

 

 

  1. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

 Avís per navegants: no faré una ponència acadèmica, sinó una ponència vital i des de l’experiència (parcial per definició), deixant a càrrec dels acadèmics el pontificar contra la República Àrab Siriana o fer la convenient inducció cientificosocial.

 Una primera observació, objectiva i a la vegada empírica, és a dir, parcial: de les desenes de vegades que he deixat les cistelles o bosses de la compra a peu de carrer d’almenys dues ciutats de províncies sirianes costaneres, ni un sol cop faltava una poma o una bossa de pa a la nostra tornada. O bé n’he vist deixar-les a la meva família, o damunt una camioneta descoberta (d’un pick up), desapareixent durant hores per continuar la compra més còmodament, o per dur a terme visites domèstiques a amics, etc. Por al Mohabaraat? (la per alguns temuda policia secreta, i al mateix temps garantia per d’altres). Sent materialista, penso que no hi ha Mohabaraat que valgui davant l’estómac -i a fortiori davant l’estómac col·lectiu; davant la gana o l’escassetat o la carestia.

La realitat és que el menjar no era percebut com quelcom a agafar, o a fer-ne acopi: el mercat, en qualitat d’univers d’intercanvis entre valors, funcionava. Juntament, d’ençà la revolució anticolonial de règim de propietat agropecuari, i molt més encara amb la reforma agrària duta a terme per l’ex President Hafez al Assad acompanyant la seva pressa de poder, Síria va arribar a ser un dels països amb major índex de propietat familiar agropecuària com a mínim petita. En paral·lel, no va haver-hi mai una política d’inducció a l’abandonament rural per tal de forjar masses de proletariat urbà.

Al revés: es fomentava no només la persistència poblacional al sector primari. Sinó també la funcionalitat de la petita propietat productiva agrària més o menys mercantil (on l’intercanvi presideix la racionalitat del producte) però no capitalista: mercaderia-diners-mercaderia contra el cicle capitalista diners-mercaderia-diners plus.

 Conjuntament, és evident l’existència de mercat capitalista agrari (sent el mateix producte i el seu valor de canvi factors d’acumulació), així com l’existència de producció agrària en qualitat d’input agro-industrial, però també de producció no mercantil. Darrer fet que no vol dir necessàriament fent coincidir la unitat de producció amb la unitat de consum: volums de producte quedaven inserts en itineraris de reciprocitat, en circuits de reciprocitat més o menys complexes, en donar (do) o en moments de gastament comunitari de producte. En relació a rendibilitzar la producció agrària o potenciar-ne els factors de producció, hi ha un sistema Estatal de crèdits de condicions laxes i devolució laxa (Banc Agrícola i Rural, Bancs Cooperatius, Bancs de Crèdit Comercial). Gens menyspreable ha estat el paper recolzador directe de l’Estat com a donant de terres a famílies, parentiu i cooperatives, sobre tot a la Província de Damasc Camp, incloent l’habilitació tècnica, tecnològica i d’irrigació per al cultiu.

 A tal extraordinari sistema garantidor de la sobirania alimentària, és deu l’absència de problemes alimentaris inclús avui dia, sota un marc de crema imperialista i fraccionaria sistemàtica de milers d’Hectàrees de camp, sota la colonització mercenària i sectària i el seu establiment a costa de Síria, sota el desplaçament poblacional massiu buidant pobles i zones rurals. Els problemes alimentaris patits per poblacions municipals i provincials sota ocupació duta a terme pels colons confessionals, és deuen a això; a l’alienació de producte desviat o captat pels armats. És a dir: aquesta falta d’aliments no és conseqüència d’una disfunció estructural productiva o distributiva siriana. Ocorre, això sí, que l’augment obvi i estratosfèric del risc-transport dispara els preus en km2 més o menys perimetrals a zones d’intercanvi intens de foc. També aquest risc-transport afecta a tot arreu als preus, tornant-los inestables. Altres factors d’inflació són la pròpia inestabilitat del preu del combustible, l’acaparament –previsible sota condicions com les actuals-, i la volubilitat monetària.  

 Al poc de començada la mal-anomenada i propagandísticament anomenada “guerra civil siriana”, les bandes d’oposició a la RAS assalten el Banc Nacional Sirià a Raqqa i a Palmira, agafant-ne al complet les reserves d’or. Això serà un cop ben dur per les possibilitats de finançament d’obra camperola a un país –rara avis- on l’or encara jugava una funció cabdal pel que fa al recolzament del valor monetari. Plovia sobre mullat dins d’un context on Qatar, Jordània i Turquia ordenaven a les seves bandes opositores desmuntar peça per peça, màquina a màquina, les unitats productives industrials sirianes per tal de “re-localitzar-les” a l’exterior. L’espoli comportà l’indissociable cop al PIB sirià i així al valor monetari de la lira siriana, que sense anar més lluny era una mica major de 2.50 pessetes per lira a inicis del present segle.

 Hi ha un actor no estatal d’acumulació d’or a cotes supra-domèstiques: el grup socioeconòmic que alguns i en relació no només a Síria sinó a d’altres països àrabs i a Turquia, amb escàs encert sota el meu punt de vista han anomenat “la burgesia de basar”. Aquesta burgesia siriana roman i opera principalment a tres epicentres: el zoc de Damasc, el zoc d’Alep i a la immensa ciutat-mercat de Palmira. Lobby de facto en tot cas per la seva capacitat d’acumular or bé de posar-lo en circulació com a valor de canvi treballat i així baixar-ne el preu global de l’or –és a dir: el seu preu com a Standard de valor i com a patró d’acumulació de Capital, i ja no només el preu de l’or al mercat. La burgesia mercantil i, més en general, comercial sunnita, inclosa l’acumuladora i desviadora d’or, ha jugat un paper destacat al desencadenament dels fets adversos a Síria tant com pel que fa a la seva evolució. En faig excepció de la petita burgesia jueva i les famílies propietàries-productores jueves, ja que per Llei poden treballar l’or i tenir or personalment, però no al pla mercantil ni a fortiori al pla acumulatiu.

* La casa de mi tía agraeix la gentilesa de Tamer Sarkis Fernández

tamer sarkis fernandez

 

 

MANCHETA 8